L’apinyament dental és la situació en la qual les dents es troben amuntegats a causa generalment a una manca d’espai de l’os en què s’ubiquen o a una mida de dents més gran del normal.

Com es corregeix l’apinyament?

El tractament de l’apinyament és fonamentalment ortodòntic. Hi ha diferents opcions per a corregir-ho, per això, és important que l’odontòleg estudiï el seu cas per oferir-li el tractament més adequat.

Diastema és l’espai entre les dents. Si volem corregir-los, hi ha diferents formes d’aconseguir-:

• Amb ortodòncia: desplaçant les dents a una nova posició que permeti tancar espais entre les dents.
• Amb carilles de porcellana o de compòsit: que ens permeten donar més amplitud a les dents i així tancar els espais.
• Amb corones de porcellana: que canvien totalment l’anatomia de les dents i permeten establir contactes laterals còmodes i estètics.
• Amb obturacions laterals: quan els diastemes són petits, es poden corregir amb una obturació de composite que augmenta el gruix de la paret lateral de forma senzilla i fiable.

Es coneix amb el nom d’erupció ectòpica, a l’erupció d’una dent en un lloc llunyà a la seva correcta posició. Pot presentar-se tant al maxil·lar superior com inferior, i en una varietat diferent de dents, encara que és més freqüent en els primers molars superiors i canins superiors.

Correcció mitjançant ortodòncia

Aquest tipus de problema es corregeix principalment mitjançant un tractament d’ortodòncia. Per a això, l’important és que sempre abans de prendre una decisió irreversible, es realitzi un bon diagnòstic personalitzat per a cada pacient que ajudi a triar el procediment més encertat i conservador possible.

La mossegada oberta és una alteració facial que es defineix per la impossibilitat de tancar les dents anteriors o posteriors. Es troba dins de les maloclusions dentals més comuns entre la població, i més de tenir un impacte negatiu en l’estètica del somriure, genera una sèrie de conseqüències per a la salut bucodental, com ara alteracions en la parla, trastorns en l’articulació temporomandibular (ATM), problemes respiratoris o dificultat per menjar i mastegar.

Com resoldre la mossegada oberta?

És molt important entendre que no serà igual tractar una mossegada oberta amb un pacient en creixement, que en casos on el creixement ha finalitzat completament. En ambdós casos, ens enfrontarem a tractaments complexos de solucionar, fins i tot en casos molt extrems arribem a tractar de forma quirúrgica.

La mossegada creuada anterior és la forma en què queden les dents d’ambdues arcades (superior i inferior) al mossegar quan les dents de l’arcada superior tanquen per dins dels de l’arcada inferior, és a dir, l’arcada superior és més estreta que la inferior. Les mossegades creuades poden tenir diferents orígens:

• Origen dentari: Quan el maxil·lar superior i la mandíbula han crescut correctament, però són les dents els que estan col·locats d’una manera incorrecta.
• Origen esquelètic: Quan el maxil·lar superior és més estret que la mandíbula o maxil·lar inferior.

El tractament d’aquesta maloclusió dependrà de l’edat de l’pacient. En edats primerenques es pot solucionar mitjançant ortodòncia, però en els adults en moltes ocasions serà necessari recórrer a la cirurgia.

Quan les dents incisives superiors encaixen molt per davant de les dents inferiors, els ortodoncistes parlen que es tracta d’un pacient amb una maloclusió de classe II o amb protrusió dental. Comunament, es coneix com “dents de conill” o dents sortides.

Les persones amb protusió dental no poden tancar bé la boca perquè els seus llavis no aconsegueixen cobrir els incisius. Els incisius queden cap a fora i es projecten cap avall, donant lloc a la sobremossegada.

Com es corregeix?

Aquest problema pot corregir-se mitjançant un tractament d’ortodòncia quan encara no ha conclòs el desenvolupament de l’maxil·lar i mandibular. En adults, de vegades serà necessari recórrer a la cirurgia.

Amb el terme sobremossegada, expressem el grau de cobertura vertical que els incisius superiors realitzen sobre els inferiors, sent la normal que en dentició adulta l’incisiu superior cobreixi un terç de la corona d’l’inferior.

Com es corregeix?

El paper de l’ortodoncista és clau per poder realitzar un diagnòstic precoç i dur a terme una prevenció i un tractament d’aquest o qualsevol altre tipus de maloclusió en el moment adequat i així aconseguir una bona salut oral en el futur de l’infant. En edats més avançades, de vegades serà necessari recórrer a la cirurgia.

Normalment el color groguenc a les dents es deu a tincions externes provocades per l’acumulació en la superfície de la dent de productes com el te, especialment el te vermell, el cafè o el tabac. Són un tipus de tinció fàcil d’eliminar.

Com eliminar el to groguenc?

Per evitar que es produeixin les tincions externes, hem de regular el consum de begudes com el cafè o el te i evitar el tabac, ja que no solament produeix les taques, sinó que pot provocar càncer oral. Si les dents ja tenen aquest color, el millor és realitzar un blanquejament dental.

Quan una dent es fa fosc, sol ser com a conseqüència d’una tinció interna. Aquest tipus de tincions són produïdes per necrosi, destrucció de el teixit a l’interior de l’canal de la dent. La necrosi apareix quan hi ha infeccions i la dent perd la seva vitalitat. Aquest procés fa que la dent es vagi tornant grisós.

Com corregir-ho?

Per tractar la tinció interna s’ha d’aplicar el tractament de l’endodòncia, extirpant parcial o totalment la polpa dental per omplir posteriorment l’espai dental amb productes químics i tornar-li a la peça la seva funcionalitat i el seu color natural ..

La retracció de genives o recessió gingival és un dels problemes més comuns en salut dental. Suposa una pèrdua de geniva que provoca la sensació que les dents són més llargs, impactant en l’estètica i la salut del somriure, a l’quedar l’arrel de la dent més exposada.

Quin és el millor tractament?

El microempelt de geniva sol ser el tractament més habitual. Per fer-ho, es pren teixit de paladar mitjançant una mínima incisió i es cobreix la geniva. No obstant, en el cas de tenir genives retretes, el millor és acudir a la seva clínica dental de confiança. El seu dentista li farà un diagnòstic personalitzat i li recomanarà el millor tractament per reparar la geniva i prevenir danys majors.

El sagnat continu de les genives de forma esporàdica o durant la higiene dental sol ser un senyal d’alarma, ja que és un clar símptoma d’una malaltia periodontal.

Aquest sagnat al costat de les molèsties a l’raspallar o la retracció de genives (una major exposició d’arrels dentals que havien estat després de la massa tova de la geniva), l’aparició d’espais interdentals que no estaven prèviament així com la mobilitat o el desplaçament de dents ens indiquen que estem en diferents estadis d’una malaltia periodontal.

Si et sagnen les genives, demana cita com més aviat a la clínica dental.

El sarro es produeix per l’acumulació de placa bacteriana en els nostres dents. Bàsicament cada vegada que ingerim aliments es dipositen restes i bacteris en la nostra boca. Aquesta placa bacteriana es va acumulant en els nostres dents, i en el moment que es forma i s’adhereix a les nostres dents, la calç i la saliva la recobriran, un cop això passa és quan es genera el sarro.

En els primers moments el sarro té una coloració blanquinosa, i ja des d’aquest moment és impossible retirar-lo mitjançant un raspallat a casa. A més, té una consistència enganxosa, i per tant el seu increment és cada vegada més gran i va canviant el seu color a cada vegada més fosc.

Per mantenir una boca lliure de sarro, és important realitzar neteges bucals professionals 2 vegades a l’any.

Els implants dentals són una de les millors opcions de tractament per reemplaçar les dents perdudes. Tant és així que el desenvolupament i ús dels implants es considera un dels majors avenços de l’Odontologia en els últims 40 anys.

L’implant dental exerceix d’arrel artificial que es col·loca en els ossos maxil·lars, on funciona com a base de la pròtesi o corona, que és la part visible i té una estètica molt similar a la de les dents naturals.

En el cas que es doni l’absència d’una única dent, un implant unitari és la millor solució.

En el cas que hi hagi diversos dents absents, la solució més estable és la col·locació d’un pont sobre implants dentals.

Aquest tipus de pont consisteix en la unió de, com a mínim, 3 corones formant una única peça, que es col·loca a la boca fixant a implants dentals, que s’han col·locat prèviament.

No hem de pensar que necessitem un implant per cada dent perduda. En les situacions en les que tinguem absència de tres dents es poden col · locar 2 implants i rehabilitar amb un pont sobre implants. Cada cas ha de ser analitzat pel implantòleg, que plantejarà la millor solució adaptada a l’pacient.